Aquest germá no l ´oblidare en la vida, ahir vaij pasar el pijor dia de la meva vida, tot començá cuant a l´hora de l´esmorzar vaij trucar a Torrijos un poble de Toledo per a vore si podia quedarme en el albergue i em digueren que en el poble sols que estaba un sacerdot, pero que smepre donaba lloguer als peregrins, despres de patir com un cabró per culpa del sol, per fer masa kilometres i per que els últims 30 em pegaba el aire de cara i no podia menejar la bici, cuant vaij arribar al poble no i havia policia ni sacerdot ni ningú agarraba el telefon, i ja eren les 20:00 de la vesprada, cosa que no em donava temps ni anar a altre poble ni volia, no em podia menejar, ja estaba tirat en terra desesperat, i de sobte aparegué de la nada i em dona lloguer, increible el pare Dionisio es de Valencia!! entrarem els dos a la casa i em dona una habitació que es mes propi d´un hotel que d´un albergue, que mes vols que vos digue d´aquest gran home, que em dona de sopar i em portá el desdejuni a l´habitació a les 6 del mati, no tinc mes que bones paraules per aquest home, increible!!!! aixo si, em costá un xicotet sermó jeje